Muntatge “La màquina d’escriure”

Aquest curs 2017-2018, amb l’alumnat de l’optativa de Teatre musical de 3r d’ESO preparem un enfilat d’històries molt curtes (monòlegs, dansa, cant i solistes instrumentals) que es construeixen a través d’un fil conductor que és l’obra musical La màquina d’escriure (1950) del compositor nordamericà Leroy Anderson (1908- 1975). Vídeo

Una dècada més tard, aquesta composició per a orquestra simfònica i solista (la màquina d’escriure) es va utilitzar com a música preexistent a la pel·lícula Who’s Minding the Store? (1963), que en castellà es va titular “Lío en los grandes almacenes”, protagonitzada pel còmic Jerry Lewis (1926-2017). Escena de la pel·lícula

La nostra adaptació s’organitza en quatre parts, i tracta sobre les cabòries d’un/a escriptor/a a l’hora d’escriure una novel·la. Tot el que li passa, el que somnia, els seus problemes…. tot! pot ser utilitzat com a tema pel que espera que sigui un best-seller. El problema és que… (i fins aquí podem explicar!).

Voleu saber-ne més de la història? Doncs que els mateixos protagonistes us n’expliquin més detalls!

Durant tot el curs, els alumnes de la optativa de Teatre Musical de 3r d’ESO prepararem un musical anomenat “La màquina d’escriure”. Cada alumne tindrà el seu protagonisme perquè al musical incloem l’actuació que cadascú va realitzar en el casting de principi de curs.  [De fet, cada actuació -musical o teatral- té a veure amb el què va passant al llarg de l'obra, de manera que s'emmarca en el que s'entèn per teatre musical. A més, val a dir que el muntatge i el guió l'hem realitzat entre tots, alumnes i professora. Així que és inèdit].

“La màquina d’escriure” s’inicia amb l’aniversari d’una escriptora. Entre d’altres, li regalen unes entrades per anar al circ i una màquina d’escriure. Ella està molt il·lusionada per començar a escriure màgiques històries, però no té res en ment. Comença a buscar històries que la inspirin: de programes de televisió, de notícies dels diaris, de llibres… S’agobia perquè no sap què escriure. Així que se’n va a dormir. [Com diu Violeta Lloveras en el monòleg de Beatrice de "Molt soroll per a nores" de Shakespeare, "I què passaria si jo -dona- fos un home?. Així és que...]  … en el son, l’escriptora passa a ser un home.

L’endemà, amb les entrades que li van regalar, va al circ amb un dels seus amics de la festa d’aniversari. Tornant del circ té un greu accident i desperta en un hospital on una preciosa infermera el capativa i s’enamora bojament.

Al cap d’un temps es casa amb l’enfermera. Quan a la cerimònia ella està a punt de dir el Sí, com que no està convençuda, respon amb un rotunt NO. L’escriptor, tot moix, cau en una depressió.

De cop i volta s’adona que durant aquest temps ha viscut mil i una aventures i decideix escriure-ho tot. Com que no es vol perdre ni un sol detall, es posa tant nerviós que acaba tornant-se boig.

L’obra acaba amb un ball de tots els alumnes de Teatre Musical amb la música “La màquina d’escriure” de Leroy Anderson.

En general, aquesta obra és una barreja de comèdia i drama, però en sí l’aventura d’amor acaba molt malament.

Lídia Lozano (201718 ESO3, Teatre Musical)

Deixa un comentari

Post Navigation