2013-2014. La glosa

Corranda (Catalunya), correnta (Andorra i Rosselló), glosa (Mallorca) o follia. || 1. Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els segles XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite instrumental. 2. Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya, de moviment més aviat viu i de tonada alegre, anomenada correnta al Rosselló i a Andorra. (GEC)

Avui divendres 13 de desembre del 2013 hem escoltat uns glosadors al Teatre Ignasi Bonnín del nostre institut. Eren Mireia Mena, Marcel Casellas i Marcel Marimón. Són membres dels grups Rumbasbar i Mesclat. S’acompanyaven d’una guitarra i de dos panderos quadrats; també han utilitzat les castanyoles.

Al principi, gairebé ningú es creia que els glossadors estiguessin improvisant. Per això han començat a cantar moltes cançons amb diferents temes improvisats que els hi proposàvem nosaltres, com: la pera, els topos, els prínceps, la xicota de l’Abdellatif… Alguns temes se’ls han inventat ells, com “el noi dels cabells blancs” referint-se al professor Rafel Mas. També han fet que alguns professors -Miquel Escarrà i Rosor Rabassedas- sortissin a l’escenari a fer una glosa. Dolors Serrano també ha sortit i ha ballat.

Després, La Mireia i en Marcel han fet com un duel verbal. Se’n diuen combats. La glosadora feia d’Abdellatif i el glossador, de Maria, com a xicota de l’Abdellatif.

També ens han ensenyat i ajudat a fer una glosa tots junts amb els tres cantants. El públic -nosaltres- estava molt animat -massa!- i picàvem de mans sense parar seguint el ritme de les gloses i el que feia la guitarra, que feia ritmes alegres. Cada vegada anàvem cridant més de l’emoció que els glosadors gairebé no es podien sentir. Al final ens ha agradat tant que volíem repetir.

Text elaborat per l’alumnat d’ESO-1C

Deixa un comentari