2017-2018. La màquina d’escriure. ESO3

L’obra “La màquina d’escriure” és l’obra inèdita que hem muntat aquest curs 2017-2018 amb l’alumant de l’optativa de Teatre Musical de 3r d’ESO.

Veieu, també: +Info 1  i  +Info 2

Vam estrenar a versió reduïda en tres actes d’aquesta obra el 11 d’abril dins la fase de quart de final del Gironès del XIV Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta, un esdeveniment organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya arreu del país. Ja fa algunes edicions que dels dels Serveis Educatius del Gironès ens demanen que, mentre el jurat delibera, amenitzem l’espera dels resultats amb alguna actuació musical. L’esforç i responsabilitat que representa assumir el repte de fer una representació per aquest esdeveniment en la fase en què el nostre institut acull alumnat i professorat del Gironès, ens esperona a treballar de manera sistemàtica i rigorosa des de començament de curs, intentant cohesionar un grup d’alumnes perquè facin seu un projecte que caldrà crear i construir entre tots.

La versió íntegra de l’obra en cinc actes es va representar al nostre centre els dies 11 i 13 de juny: al matí, en horari escolar, per l’alumnat de primer i segon cicle d’ESO, i el dia 13 a les 20.00 h en una sessió oberta per a pares, familiars i amics.

L’obra

El nom de la producció teatral i musical d’aquest curs “La màquina d’escriure”, pren el títol de la música dels números inicial i final: una composició instrumental per a solista (una màquina d’escriure) i orquestra simfònica del compositor nordamericà Leroy Anderson (1908-1975) que es va utilitzar com a música preexistent a la pel·lícula Who’s Minding the Store? (1963) de Frank Tashlin, protagonitzada pel còmic Jerry Lewis (1926-2017).

El gèrmen d’aquest argument de caràcter tràgico-còmic el vam començar a esbossar a principis de curs per tal d’enllaçar les actuacions que l’alumnat de l’optativa va presentar de manera individual en el primer projecte del curs: “Fem un casting”. Per això la trama argumental s’articula a partir dels monòlegs i interpretacions musicals o de dansa.

Després d’un treball en equips col·laboratius en què cadascun va escriure un dels actes del guió, l’obra que hem creat de forma coral amb l’alumnat tracta sobre les cabòries d’un/a escriptor/a a l’hora de concebre una novel·la. Els qui l’envolten, el que veu o llegeix, el que li passa, el que somnia, els seus problemes… TOT acaba essent utilitzat com a tema per a la seva primera novel·la.

L’obra s’estructura en cinc actes i una coda:

ACTE 1. En majúscules: L’aniversari de l’escriptora. El regal d’una màquina d’escriure fa que l’escriptora (Àfrica Vila) es capfiqui en trobar un tema que valgui la pena per la seva primera novel·la.

ACTE 2. Punts suspensius: A la recerca d’inspiració. L’escriptora busca inspiració en reportatges de televisió (“La recerca del tresor” d’Arnau Parareda), notícies dels diaris (“Sindulfo”de Marc Pujiula i “Trofeu de pesca” de Dídac Garcia), d’arguments de llibres (Beatrice de “Molt Soroll per a no res”, Violeta Lloveras), etc. Qualsevol motiu pot ser vàlid com a tema per a la seva primera creació literària. Fins i tot els somnis ho poden ser. I en aquest estat, comença a imaginar “què passaria si jo fos un home?…”, com en el monòleg de Beatrice del dramaturg W. Schakespeare. A partir d’aquest moment, mentre dorm la protagonista passa a ser un home, com un alter ego.

ACTE 3. Punt i seguit: El circ. En un dia de pluja, l’escriptor dels somnis (Marc Pujiula) va amb l’amic (Arnau Parareda) que li ha regalat entrades pel circ a gaudir de l’espectacle. El cap li bull de tantes idees per la seva novel·la, rellisca i a causa d’una mala caiguda, entrar en coma.

ACTE 4. Un parèntesi. A l’hospital. En sortir del coma, la dedicació d’una jove infermera (Cristina López) fa que l’escriptor s’enamori i s’hi vulgui casar.

ACTE 5. Punts suspensius: El casament. L’infermera confon els seus sentiments i en el moment crucial de la cerimònia, decideix no casar-se.

CODA. Punt i final: De la inspiració a l’obra artística. La imaginació ha fabulant amb tantes possibles històries que l’escriptora (Àfrica Vila) desperta sobtadament del seu somni i, en un moment de lucidesa mental, té clar el que vol escriure.

Grups de treball

A més del treball col·laboratiu a l’hora d’escriure el guió de l’obra, l‘alumnat es va organitzar en altres comisions de treball: l’equip tècnic i l’equip artístic.

L’equip tècnic es va organitzar en aquests grups:

  • Ajudants de direcció: Nora Brugué, Nora Gorris, Geòrgia Margalef, Aina Rodríguez i Àfrica Vila.
  • Coordinació del guió: Violeta Lloveras i Helena Rutllan.
  • Tècnics de so. Dídac Garcia, Jan Prat i Helena Rutllan han estat els responsables del muntatge dels tracks musicals per a les actuacions. A l’actuació, els responsables de so han estat: Dídac Garcia, Nora Palahí i Jan Prat.
  • Tècnics de llums: Pep Arnau, Berta Doll i Arnau Parareda.
  • Utillatge (atrezzo): Carles Iglesias, Cristina López i Lídia Lozano.

L’equip artístic es repartí de la següent manera:

  • Actors principals: Àfrica Vila, Marc Pujiula i Cristina López.
  • Actors secundaris: Marta Altimir, Pep Arnau, Dúnia Bel Arbi, Fara Chami, Hanane El Haddouchi, Carles Iglesias, Nora Palahí, Arnau Parareda, Jan Prat, Gabriela Rodas i Helena Rutllan.
  • Monologuistes: Dídac Garcia, Violeta Lloveras, Arnau Parareda, Jan Prat i Marc Pujiula.
  • Cantants: Lídia Lozano, Cristina López i Geòrgia Margalef.
  • Instrumentistes: Marta Altimir (piano), Nora Brugué (viola), Nora Palahí (piano i clarinet) i Dúnia Bel Arbi, Fara Chami, Hanane El Haddouchi i Gabriela Rodas (flauta de bec soprano).
  • Coreografia i dansa: Berta Carreras, Nora Gorris, Aïna Rodríguez i Helena Rutllan.
  • Decorats i publicitat: Marta Altimir, Helena Rutllan i Àfrica Vila.