• ESO1, 2007-2008: Paula Valldeperas

• ESO1, 2013-2014: Carina Oxanii

He agafat aquest país perquè jo sóc d’allà. Com diu una cançó de Lluís Llach “el meu país és tan petit…” que hi ha poca gent que el conegui. Puc explicar moltes coses: les nostres tradicions, les danses…. +info: lletra “El meu país” (C.O.)

Moldova (o Moldàvia) és un petit país situat entre Romania i Ucraïna. La ciutat principal és Chisinau. Actualment és un país independent, però abans Moldova formava part de Rússia.

Bandera

La bandera de la República de Moldàvia és un dels símbols nacionals del país. Està formada per tres franges verticals de colors blau (el més proper al màstil), groc (al centre) i vermell (a la part exterior). Al centre apareix l’escut nacional. És una àguila que subjecta l’escut amb les armes del país.
La incorporació d’aquest escut serveix per distingir la bandera moldava de la romanesa, nació amb qui comparteix cultura, llengua i, fins a la Segona Guerra Mundial, també una mateixa administració.
Aquesta bandera va ser adoptada pel parlament moldau el 12 de maig de 1990, abans fins i tot de proclamar la independència del país de la Unió Soviètica, que va tenir lloc el 27 d’agost de 1991.

Escut

L’escut de Moldàvia es va aprovar el 3 de novembre de 1990 amb motiu de la independència de la nova República després de la dissolució de la Unió Soviètica. És obra de l’artista plàstic Gheorghe Vrabie i està basat en les armes del Principat de Moldàvia. Apareix al centre de la bandera de l’estat.
Els símbols de l’escut són:

• Àliga. Representa l’origen llatí del poble moldau.
• Creu ortodoxa. Fa referència al símbol de la religió russa, que és ortodoxa.
• Branca d’olivera. Hi ha una història bíblica que explica el seu simbolisme. Tracta de Noé i de l’arca que va construir per salvar-se d’un diluvi. Déu, enutjat perquè els homes s’han corromput, provoca un gran diluvi. Escull un home bo i just -Noè- per salvar l’espècie humana. Per això Noè construeix una arca on posa la seva família i una parella de cada espècie animal perquè no morin anegats. El diluvi dura quaranta dies i quaranta nits fins inundar tot el món. Un dia deixa de ploure i Noè decideix enviar diversos ocells per veure si en algun lloc ha baixat el nivell de l’aigua i ja hi ha terra. Al tercer intent, un colom porta una branca d’olivera. Això indica que hi ha terra seca a la vora i la família de Noè comença una nova dia donant gràcies a Déu.
• Armes. Representen els morts de la guerra d’independència de Moldàvia.
• Cap d’un bou. Representa la riquesa i abundància de la terra.

Moneda

El leu moldau és la unitat monetària de Moldàvia. Un leu es divideix en 100 bani.

Quan Moldàvia era una província de Romania (1918-1940), hi circulava el leu romanès. Després de la desintegració de la Unió Soviètica (època en què els moldaus van utilitzar el ruble soviètic) i de la creació de l’estat independent de Moldàvia el 1993, es va establir el leu moldau, que va agafar el nom de la moneda romanesa.

Llengua

La llengua oficial de Moldàvia és el romanès. És una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món. La majoria, uns 20 milions es concentren a Romania i més de dos milions i mig a Moldàvia, on oficialment s’anomena moldau.
El romanès té un 73% de semblança amb el català i un 77% amb l’italià. Oficialment s’escriu amb l’alfabet llatí, tot i que a Moldàvia encara molta gent fa servir l’alfabet ciríl·lic.

Himne

Vídeo: “Limba noastra” (La nostra llengua)

Traducció lliure al català: La nostra llengua és un tresor / que sorgeix de les arrels profundes del passat…

Paisatge

El paisatge té moltes muntanyes. Hi ha ciutats i pobles, i moltes granges, però el país és molt pobre. La gent és molt hospitalària i treballadora.

Agrigultura

L’agricultura té un paper important en l’economia de Moldàvia. L’àrea de terra cultivable representa el 43,8% de la república. De la superfície total plantada, el 60,6% són de cultius de cereals (principalment blat, blat de moroi gira-sol) i altres aliments.

Gastronomia

La terra de Moldova és molt fèrtil i s’obtenen raïms abundants, fruites, verdures i cereals.

La cuina moldava ha tingut una gran influència per part d’altres nacionalitats que viuen al voltant d’aquest territori, com Ucraïna, Bulgària o Rússia, però també hi ha elements que s’han incorporat de Grècia i Turquia.

La base de la gastronomia són la verdures com les tomates, els pebrots verds, les albergínies, la col blanca, les cebes, els alls, etc., tant per amanides com en salses o per acompanyar els plats principals. També es cuinen al forn o en escabetx.

S’utilitza molt el blat de moro i la farina de blat, que donen un color específic als menjars tradicionals, com les sopes i els bescuits. El plat més comú és mamaliga, civada de blat de moro o polenta, que té un gust molt fi i deliciós. Es serveix juntament amb la carn, el formatge o la carn fregida.

Costums i tradicions

A Moldova es reb els convidats de manera especial. El cap de família és qui serveix el gran vi moldau i qui ofereix els millors plats de la casa. En general, s’acull els convidats a l’anomenada “Casa Mare”, que és la cambra gran de cada casa, on es celebren les reunions familiars.

Hi ha moltes festes i vacances, i cadascuna d’elles té les seves característiques. Per exemple, durant les vacances d’hivern es fan targetes de salutacions amb els millors desitjos que s’envien a familiars, amics i coneguts. El dia de Nadal es disfressen i es passegen de casa en casa cantant nadales. Cada casa espera l’arribada del Pare Noel amb el seu trineu ple de regals. Els nen es preparen especialment posant-se diferents vestit i màscares i decorant l’Arbre de Nadal.

Vestit tradicional

Artesania

Festes

• Martisor. És el símbol de la primavera. Al març cada persona moldava es penja del coll dues boles de corda, una blanca i l’altra vermella. Simbolitzen el renaixement de la natura en aquesta estació.

Els colors de Martisor simbolitzen la sang vermella sobre el lliri blanc i la neu blanca d’una llegenda moldava. Segons aquesta llegenda, el primer dia del mes de març va arribar al bosc la bella Primavera. Va mirar al seu voltant i va veure un lliri de neu enmig d’un matoll d’esbarzers. Ella va decidir d’alliberar-lo perquè pogués créixer. L’Hivern ho va veure i es va posar furiosa. Va cridar el Vent fred i la Neu perquè destruïssin la Primavera. El delicat lliri es va marcir sota el cruel vent i la Primavera, que el cobria amb les seves mans, es va punxar amb les espines de l’esbarzer. De les seves ferides va caure una gota de sang calenta que avivà la flor. Així va ser com la Primavera va guanyar l’Hivern