• ESO1, 2008-2009: Betty Bayona
• ESO1, 2010-2011: Laia Albertos i Emma Bayona

Hola, sóc la Betty.  He decidit fer el treball sobre Holanda perquè la meva mare és d’allà i en sé moltes coses. M’agrada estara allà perquè hi tinc família i amics. Que en holandès el que acabo de dir s’escriuria: Hallo ik ben Betty. Ik heb dit wekstuk over Nederland gekozen omdat mijn moeder Nederland is en daaron weet ik heel veel dingen. Ik vind het leuk om daar te zijin omdat het heel mooi is en ik heb vrinden en familie daar.

• ESO2, 2015-2016: Guillem Pijoan

He triat Holanda perquè en un futur m’agradaria anar-hi ja que cada estiu amb la meva família anem a algun lloc i jo vaig proposar aquest pais perquè crec que pot ser interessant.

Situació

(Feu CLIC sobre les imatges per ampliar-les)

Bandera

La bandera dels Països Baixos es divideix en tres franges horitzontals del mateix gruix. Els colors de la bandera són el vermell, el blanc i el blau. Es tracta d’una de les tricolors més antigues que existeixen.

Escut

L’escut dels Països Baixos és l’escut personal del monarca holandès. Conté els mateixos elements des del 24 d’agost de 1815, quan Guillem I (primer rei dels Països Baixos), va triar una combinació de l’antic escut de la Casa de Nassau i l’escut de la República.

Moneda

L’euro és la moneda de Holanda perquè està a Europa i la moneda d’Europa és l’euro.

Idioma

El neerlandès ha estat anomenat tradicionalment “holandès”. És la llengua materna d’uns 21 milins de persones dels Països Baixos, Bèlgica, Surinam i una petita part francesa, prop de Dunkerque. + info

Clima

El clima dels Països Baixos és bastant fresc. La característica principal és la forta i freqüent nebulositat i les puges. + info

Paisatge

+ info: imatges de paisatges d’Holanda

+ info: (en holandès)

Zandlandschap (paisatge de sorra)

La major part d’aquest paisatge està format per sorra. Té una forma ondulada amb petits turons que van aparèixer en el període de la glaciació. En aquest paisatge creix bosc i bruc baix. La terra no és gaire fèrtil.

Hoogveenlandschap (turba alta)

Aquest tipus de paisatge està sobre el nivell de mar. Té uns sòl de plantes podrides i aiguamolls, és fèrtil i serveix per plantar cereals.

Laagveenlandschap (turba baixa)

Aquest tipus de paisatge esta sota el nivell de mar. També serveix per als cereals perquè és molt fèrtil i té moltes parts amb llacs, i amb petis recs.

Riverkleilandschap (paisatge del fang del riu)

Aquest tipus de paisatge va aparèixer després de les glaciacions, i encara continua formant-se. Quan van desgelar-se les glaceres dels Alps, l’aigua dels rius va créixeri va inundar les vores dels rius i va deixar-hi fang i sorra. A l’estiu els rius tenen poc cabal i a l’hivern creixen i ocupen les seves vores.

Lösslandschap (paisatge calcari)

Aquest tipus de paisatge té un subsòl de margues calcàrees. La calç ve dels petits animals i dels coralls del mars tropicals que s’han petrificat. Està situal al sud d’Holanda, a la província de Zuid Limburg. El riu d’aquesta zona es diu Maas i després de les glaciacions també va aportar fang i sorra, però aquí el vent va posar una petita capa de “löss” que és més lleugera que la sorra. També es van formar turons degut al pas dels rius que hi ha a la part més alta d’Holanda.

Zeekleilandschap (Paisatge del fang del mar)

Aquest tipus de paisatge va aparèixer degut a les marees. Dues vegades al dia hi ha marea baixa. Això vol dir que dues vegades al dia el paisatge queda fora el mar a la part nord d’Holanda a les illes. Amb la marea alta el mar cobreix el paisatge i deixa una petita capa de fang. Amb els mil·lenis hi ha hagut parts que han pujat de nivell i han quedat sobre el nivell del mar. Des de fa mil anys la gent han posat dics per protegir les seves terres.

Flora

El cultiu de flors d’arrel bulbosa va ser importat d’orient al segle XVI quan escassejaven les terres cultivables i es va desenvolupar a la zona de les antigues dunes ja que el terreny calcari i sorrenc era favorable per al seu cultiu. Entre els bulbs destaquen les tulipes i els jacints. Existeixen unes 300 varietats de tulipes. D’altra banda hi ha les rizomatoses, com la dàlia o el gladiol.

Llocs per visitar

Molins de vent

Kinderdijk és el grup més famós de molins. Forma part de la Llista del Patrimoni Mundial reconegut per la UNESCO. Els seus 19 molins permet fer-te una idea de com s’evitaven les inundacions.

Els molins Schiedam són els cinc molins de vent més grans del món. Aquests molins de vent gegantins, alguns d’ells de més de 40 metres d’altura, van fer un paper essencial en la producció de la jenever (ginebra holandesa). Aquests molins de torre servien per a moldre cereal.

Dics

Els holandesos porten segles lluitant contra l’aigua. Els pagesos van controlar el nivell de l’aigua utilitzant molins i dics per protegir-se. El nivell de l’aigua ha augmentat 17 centímetres en l’últim segle i s’espera que s’elevi a 59 centímetres aquest segle. Quan va tenir lloc la inundació de 1953, un 8% del país es va inundar i 1.838 persones es van morir. Des de llavors, la Comissió Delta ha construït dics i altres barreres contra l’aigua.

Gastronomia

La cuina holandesa és molt desconeguda i menystinguda a la majoria dels països europeus, sobretot del sud i, per contra, té bastants trets comuns amb la gastronomia dels seus veïns. però és cert que hi ha elements de la seva gastronomia que s’han guanyat la fama arreu del món. Un d’aquests productes és el formatge Edam, Maasdam o Goud.

És un país amb gran tradició marinera. En la seva gastronomia hi trobem el marisc, els musclos, les gambes, les escopinyes i també les anguiles i la resta de peixos que es poden pescar al mar del Nord: les arengades, el bacallà, etc.

La característica més peculiar de la cuina holandesa és la influència que ha tingut de totes les seves antigues colònies i dels països amb qui mantenia relacions comercials. Una de les gastronomies que més ha influït en la neerlandesa és la Indonèsia. Hi ha aportat, sobretot, l’ús de les espècies a l’hora de cuinar, o la mantega de cacauet. + info

Música: cançons tradicionals

Sinterklaasje, bonne, bonne, bonne

Traducció: Sant Nicolau bonne, bonne, bonne: / tira quelcom a la meva buida, buida, buida tina; / tira quelcom a les cases. / Nosaltres l’esgarraparem com els ratolins.

Papejaaitje Leefje Nog

La mare de l’Emma és holandesa i ens ha ensenyat aquesta cançó: Papejaaitje Leefje Nog. Tracta d’un lloro que s’ha cruspit el menjar però que no s’ha begut la llet. (Laia Albertos i Emma Bayona)  

Text (en holandès)Pappejaitje leef je nog ia deia ja maneer ik ben er nog ia deia ik hep main eiten opjejeitten en main drinken laten staan ia deia PAF!!!!!!

—>

En català es pronuncia així:papajaitxe leif ie noj ia deia ia maner ic ben er noj ia deia ic hep main eiten opjejeiten en main drinken laten stan ia deia PAF !!!!!!